LA CIUTAT NO ÉS VOSTRA

(Círcol Maldà, junio 2015)

 

La Ciutat No És Vostra implica un possessiu, i això ja genera un conflicte. A qui o a què pertany la ciutat de Barcelona? Als ciutadans, a aquells que ens visiten o a  aquells que venen per necessitat? A tothom? A ningú? Jasó té una bona relació amb Barcelona, com la pot tenir qualsevol que estima la seva  ciutat. Defensor del sistema on viu, dels seus esquemes, del seu ordre, sense voler-ho,  esdevindrà de sobte un fugitiu de la seva ciutat i de tot el que ell defensava. Som una companyia jove, no ho negarem, i els nostres referents són d'ara, del temps on  vivim, fins i tot la nostra infantesa és ara. La Barcelona olímpica és la nostra Barcelona.  De manera que no podem partir de la nostàlgia d'aquella Barcelona que mai vam viure,  sinó de la que existeix i de com podem conviure amb ella.

 

Així doncs Jasó necessita reflexionar sobre una relació que li semblava idíl·lica, la seva  relació amb la ciutat. I com això li pot afectar a totes les altres relacions, a la seva vida personal, laboral i amorosa.  Veurem com un "ciutadà normal" esdevé un pària en cosa de segons, de forma patètica, perquè ésser normal té moltes coses patètiques. I un fet extraordinari en una vida normal generarà tant moments dramàtics com còmics.  Com es pot passar d'estimar-la a odiar-la, de mirar-la a analitzar-la, de viure-la a enyorar-la?